Aparegut a Las Provincias
El Bloc de Almiserà pide la protección de los rius riaus dentro del Plan General
El alcalde dice que estas piezas se están cayendo porque los dueños "no las han conservado"
05.06.08 - Z. SANZ. ALMISERÀ
El periodo de alegaciones al Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Almiserà, un municipio que no llega a los 300 habitantes, ya ha concluído. Los nacionalistas han presentado varias quejas para que sean tenidas en cuenta en este documento urbanístico. La mayoría de ellas hacen referencia a la escasa o nula protección de elementos patrimoniales, como los rius riaus, la sèquia Mare o la Font de la Finestra.
El PGOU prevé expandir el municipio impulsando urbanizaciones alrededor del pueblo con aproximadamente 800 viviendas nuevas. El alcalde, Vicent Miquel Miñana, manifestó que con estas construcciones la intención es que Almiserà pase a tener 1.700 habitantes.
El portavoz del Bloc, Xavier Martínez, apuntó ayer que esta formación política propone que las futuras ampliaciones continúen la línea estética del núcleo consolidado antiguo y que el grado de edificabilidad sea de casas unifamiliares de hasta dos alturas, sin separación ni espacios ajardinados entre ellas, y con tejado árabe.
Por ello, este partido pide la redacción de unas normas específicas que hagan referencia a los materiales o colores de acuerdo con la condición de núcleo antiguo que tiene el municipio.
El Bloc cree que no se puede desarrollar la Unitat d'Execució 3 porque afecta a elementos como la sèquia mare, el molí d'Almisserà y el entorno paisajístico. Asimismo, expresa que alterará la zona de ribera del río Vernissa. Como alternativa, los nacionalistas proponen el traslado de la zona verde a la vertiente sur de Almiserà. Pese a ello, la máxima autoridad municipal indicó ayer que el PGOU contempla la conservación de todos estos elementos patrimoniales, salvo el riu riau. "Estas infraestructuras se están cayendo porque los dueños no las han conservado", argumentó el alcalde.
Xavier Martínez, por su parte, reivindica al Ayuntamiento que inicie un estudio y localización de los rius riaus existentes en el término de Almiserà y que asegure su protección en el documento urbanístico con la denominación de Bienes de Relevancia Local. "Toda la arcada que va desde la Font de la Finestra hasta el convento de Sant Jeroni ha de constar como protegida".
Por otro lado, los nacionalistas recalcaron la falta de información por parte del gobierno municipal en torno al Plan General de Ordenación Urbana, algo que fue rebatido por el alcalde, quien insistió en que aparte de hacerse bando, "se han puesto carteles en buzones, en la consulta del médico, en el tablón, etcétera".
dijous, 5 de juny del 2008
dimarts, 3 de juny del 2008
El Bloc d’Almiserà presenta al·legacions al PGOU i denuncia l’obscurantisme del procés
NOTA DE PREMSA
Xavier Martínez: “Fa quasi dos anys que es va iniciar el concert previ i la gent no sap res del futur urbanístic d’Almiserà. Estem parlant d’un poble que no arriba a 300 habitants, on la comunicació és fàcil –o hauria de ser-ho-. L’únic que podem pensar és que no volen que la gent participe”.
Tot seguit vos presentem un resum de les al·legacions presentades:
1.- La fesomia del municipi d’Almiserà respon a l’estructura d’un nucli mediterrani i, com a tal, deu ésser resguardada i fomentada. Per això proposem que les futures ampliacions continuen la línia estètica del nucli consolidat antic i que el grau d’edificabilitat responga al mateix: cases unifamiliars de diverses altures (fins a 2), sense separació ni espais ajardinats entre elles, amb teula àrab a dues cares, etc.
2.- Demanem, per a facilitar l’aplicació del punt anterior, la redacció d’unes normes específiques que facen referència als materials, colors, etc. permesos, d’acord amb la condició de nucli antic que té el municipi.
3.- Creiem que no es pot desenvolupar la Unitat d’Execució 3, donat que afecta de manera considerable els següents elements:
- séquia mare d’Almiserà.
- Molí d’Almiserà (bassa).
- Entorn paisatgístic del vessant sud d’Almiserà.
- Alteració de la zona de ribera del riu Vernissa.
Com a alternativa, proposem el trasllat de la zona verda al vessant sud d’Almiserà, com ha previst de manera parcial l’Ajuntament junt al palau.
4.- Finalment, el disseny de l’entrador nou cap a Almiserà no duu aparellada una justificació suficient pel que fa a les necessitats que el generen. Així mateix, sí que produeix alguns perjudicis en el terme municipal, tals com un impacte paisatgístic en zona de planura al sud-est d’Almiserà i un ús desmesurat del sòl en una zona de sòl fèrtil.
5.- L’Ajuntament ha estat cobrant l’I.B.I a tot el municipi però ha deixat zones (com la zona d’actuació AIS-2 del nou PGOU) sense els mínims que estableix la llei abans citada.
Per tant, aquest és un altre motiu pel quel s’al·lega per la retirada del PGOU, un estudi seriós i detallat del que són competències del propi Ajuntament, per què el posterior desenvolupament del Pla no provoque en els habitants del municipi càrregues impossibles de costejar, fent recaure a ells la deixadesa de les responsabilitats municipals en els últims 20 anys.
6.- Pel que fa als ASPECTES PATRIMONIALS, des del BLOC d’Almiserà demanem que l’Ajuntament inicie un estudi i localització dels riuraus existents al terme d’Almiserà i que n’assegure la protecció al PGOU, amb les figures de Béns de Rellevància Local.
Tota l’arcada que va des de la font de la Finestra fins al convent de Sant Jeroni, en terme d’Almiserà ha de constar com a protegida; no podem considerar espais puntuals protegits. De fet, forma part del BIC de Sant Jeroni de Cotalba i això ha de constar en la documentació preceptiva.
7.- Pel que fa al sistema hidràulic històric d’Almiserà, sol·licitem la protecció de la séquia mare d’Almiserà i tot el sistema que en depén: assut, llavador, molí, amb la seua bassa. Aquesta protecció es pot dur a terme de diverses maneres:
- Incloent dintre del nou PGOU les zones que es veuen afectades en zones verdes o protegides per a que no siguen alterades, redactant un nou catàleg d’espais i béns protegits.
- L’eliminació del vial que hauria de passar per sobre de la bassa del molí.
- Declarant els béns com a Bé de Rellevància Local, remetent a la Conselleria de Cultura la preceptiva informació per a que així siguen ratificats.
- No alterar el perfil paisatgístic la façana sud d’Almiserà, amb la seua ribera al Vernissa.
- Creació d’un pas peatonal o verd junt al traçat de la séquia per tal de convertir-lo en l’eix d’un futur recorregut cultural i mediambiental del municipi.
“La manca de participació es deu a la falta de difusió”.
Amb data 17 de setembre de 2007 i 18 de desembre de 2007, vam proposar que els procesos d’exposició públics consten a la pàgina web del municipi, a banda de les altres vies establertes per llei. Al plenari de 3 d’abril de 2008, en tractar el punt de l’ordre del dia sobre el PGOU d’Almiserà, vam tornar a proposar que tota la informació referent a aquest procés poguera ser consultada des de la pàgina web, cosa que s’acceptà. Actualment, no consta cap informació del PGOU d’Almiserà al web http://www.almisera.es/. Això solament és una mostra.
Fa dos anys que es va iniciar el concert previ i la gent no sap res del futur urbanístic d’Almiserà. Estem parlant d’un poble que no arriba a 300 habitants, on la comunicació és fàcil –o hauria de ser-ho.
L’únic que podem pensar és que no volen que la gent participe.
Les nostres al·legacions, recolzades per veïns del municipi, també denuncien aquests aspectes. Van iniciar un període de participació ciutadana i el van aturar perquè havia participat gent de fora, massa gent per a ells.
Volem felicitar la gent que ha participat en aquest procés i, especialment, aquella que ha donat una passa avant i ens ha recolzat amb la seua signatura.
Tot seguit vos presentem un resum de les al·legacions presentades:
1.- La fesomia del municipi d’Almiserà respon a l’estructura d’un nucli mediterrani i, com a tal, deu ésser resguardada i fomentada. Per això proposem que les futures ampliacions continuen la línia estètica del nucli consolidat antic i que el grau d’edificabilitat responga al mateix: cases unifamiliars de diverses altures (fins a 2), sense separació ni espais ajardinats entre elles, amb teula àrab a dues cares, etc.
2.- Demanem, per a facilitar l’aplicació del punt anterior, la redacció d’unes normes específiques que facen referència als materials, colors, etc. permesos, d’acord amb la condició de nucli antic que té el municipi.
3.- Creiem que no es pot desenvolupar la Unitat d’Execució 3, donat que afecta de manera considerable els següents elements:
- séquia mare d’Almiserà.
- Molí d’Almiserà (bassa).
- Entorn paisatgístic del vessant sud d’Almiserà.
- Alteració de la zona de ribera del riu Vernissa.
Com a alternativa, proposem el trasllat de la zona verda al vessant sud d’Almiserà, com ha previst de manera parcial l’Ajuntament junt al palau.
4.- Finalment, el disseny de l’entrador nou cap a Almiserà no duu aparellada una justificació suficient pel que fa a les necessitats que el generen. Així mateix, sí que produeix alguns perjudicis en el terme municipal, tals com un impacte paisatgístic en zona de planura al sud-est d’Almiserà i un ús desmesurat del sòl en una zona de sòl fèrtil.
5.- L’Ajuntament ha estat cobrant l’I.B.I a tot el municipi però ha deixat zones (com la zona d’actuació AIS-2 del nou PGOU) sense els mínims que estableix la llei abans citada.
Per tant, aquest és un altre motiu pel quel s’al·lega per la retirada del PGOU, un estudi seriós i detallat del que són competències del propi Ajuntament, per què el posterior desenvolupament del Pla no provoque en els habitants del municipi càrregues impossibles de costejar, fent recaure a ells la deixadesa de les responsabilitats municipals en els últims 20 anys.
6.- Pel que fa als ASPECTES PATRIMONIALS, des del BLOC d’Almiserà demanem que l’Ajuntament inicie un estudi i localització dels riuraus existents al terme d’Almiserà i que n’assegure la protecció al PGOU, amb les figures de Béns de Rellevància Local.
Tota l’arcada que va des de la font de la Finestra fins al convent de Sant Jeroni, en terme d’Almiserà ha de constar com a protegida; no podem considerar espais puntuals protegits. De fet, forma part del BIC de Sant Jeroni de Cotalba i això ha de constar en la documentació preceptiva.
7.- Pel que fa al sistema hidràulic històric d’Almiserà, sol·licitem la protecció de la séquia mare d’Almiserà i tot el sistema que en depén: assut, llavador, molí, amb la seua bassa. Aquesta protecció es pot dur a terme de diverses maneres:
- Incloent dintre del nou PGOU les zones que es veuen afectades en zones verdes o protegides per a que no siguen alterades, redactant un nou catàleg d’espais i béns protegits.
- L’eliminació del vial que hauria de passar per sobre de la bassa del molí.
- Declarant els béns com a Bé de Rellevància Local, remetent a la Conselleria de Cultura la preceptiva informació per a que així siguen ratificats.
- No alterar el perfil paisatgístic la façana sud d’Almiserà, amb la seua ribera al Vernissa.
- Creació d’un pas peatonal o verd junt al traçat de la séquia per tal de convertir-lo en l’eix d’un futur recorregut cultural i mediambiental del municipi.
“La manca de participació es deu a la falta de difusió”.
Amb data 17 de setembre de 2007 i 18 de desembre de 2007, vam proposar que els procesos d’exposició públics consten a la pàgina web del municipi, a banda de les altres vies establertes per llei. Al plenari de 3 d’abril de 2008, en tractar el punt de l’ordre del dia sobre el PGOU d’Almiserà, vam tornar a proposar que tota la informació referent a aquest procés poguera ser consultada des de la pàgina web, cosa que s’acceptà. Actualment, no consta cap informació del PGOU d’Almiserà al web http://www.almisera.es/. Això solament és una mostra.
Fa dos anys que es va iniciar el concert previ i la gent no sap res del futur urbanístic d’Almiserà. Estem parlant d’un poble que no arriba a 300 habitants, on la comunicació és fàcil –o hauria de ser-ho.
L’únic que podem pensar és que no volen que la gent participe.
Les nostres al·legacions, recolzades per veïns del municipi, també denuncien aquests aspectes. Van iniciar un període de participació ciutadana i el van aturar perquè havia participat gent de fora, massa gent per a ells.
Volem felicitar la gent que ha participat en aquest procés i, especialment, aquella que ha donat una passa avant i ens ha recolzat amb la seua signatura.
Al·legació al PGOU d'Almiserà (Estudi d'Impacte Ambiental defectuós)
Jo, Xavier Martínez i Mascarell, com a representant del grup municipal del BLOC i regidor de l’Ajuntament d’Almiserà,
EXPOSE:
Que l’Ajuntament en ple en sessió ordinària celebrada en data de 3 d’abril de 2008 va adoptar sotmetre a exposició pública el PGOU d’Almiserà per un període de 45 dies, mitjançant l’anunci al DOCV i insertant-lo també al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i en virtut de l’article 6.3 de la LUV, li presente les següents AL·LEGACIONS:
1.-
No hi ha càlculs de les noves necessitats hídriques, ni de les indubtables repercusions al Sistema aqüífer de la serra Grossa, aqüifer Marxuquera-Falconera... quan es preveu que passe dels actuals 273 hab. a uns 1.778 hab., el que suposa un augment de més del 650%.
2.-
Es fa patent que els autors de l'EIA han fet un "collage" agafant dades del Mapa Geocientífico de la prov. de València, i altres semblant i a gran escala. Un exemple, a la pàg.28: "el municipio de Almiserà al igual el resto de la comarca de la Vall d'Albaida".
3.-
El desficaci a l'Ap.2.3.1. Geologia, encara el supera quan afirma que ..."el Mioceno es de calcarenitas i calizas con algas..." quan ací només la unitat basal, i no sempre, té aquesta litologia, mentre que el que caracteritza al Miocé del Prebètic Extern o Nororiental (des de Marxuquera Alta fins a la Font de la Figuera, Passant per Albaida, Xàtiva i Ontinyent, són les potentes margues gris-blavoses i blanques... el que anomenem "TAP", amb potències de més de 500 m. i fins a més de 1.000 m. prop d'Albaida.
També anomena unes "margas terciarias de origen triásico"... .Això sí que existeix però als voltants de Cocentaina, i altre indrets llunyans.
4.-
A l'Ap. 2.3.1.2. Tectónica....afirma que es troba en transició al Prebétic Intern... quan aquest comença a aflorar a més de 25 km. al sud.
5.-
L'Ap. de Geomorfologia no pot ser més pobre... i pareix copiat del Mapa Geocientífic de València, de l'any 1986, i amb cartografies a escala 1 : 200.000... i, per tant només té un caràcter molt aproximat i orientatiu..., quan en un EIA la cartografia desitjable deu estar per baix de 1 :25.000 i de ser possible a escala 1: 10.000. Per tant no defineix en absolut les variades geoformes del terme d'Almiserà com: Tossals-testic, relleus en costera, relleus lligats a falles... i l' amplíssima gamma de rasclers, dolines... d'origen kàrstc.
6.-
Per al Clima utilitza la fitxa de l'Estació de Vilallonga, que està a prop, però amb grans diferències en quant a estructura predominant, pendents, distribució dels relleus cotes màximes... que li proporcionen a Vilallonga peculiaritats microclimàtiques, tant en la pluviometria total com en el repartiment estacional.
SOL·LICITE:
Per tot allò exposat, creiem que l’estudi d’impacte ambiental no té el suficient rigor per a ser considerat per l’Ajuntament. Per la qual cosa, demanem la retirada del present i la redacció d’un nou EIA.
EXPOSE:
Que l’Ajuntament en ple en sessió ordinària celebrada en data de 3 d’abril de 2008 va adoptar sotmetre a exposició pública el PGOU d’Almiserà per un període de 45 dies, mitjançant l’anunci al DOCV i insertant-lo també al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i en virtut de l’article 6.3 de la LUV, li presente les següents AL·LEGACIONS:
1.-
No hi ha càlculs de les noves necessitats hídriques, ni de les indubtables repercusions al Sistema aqüífer de la serra Grossa, aqüifer Marxuquera-Falconera... quan es preveu que passe dels actuals 273 hab. a uns 1.778 hab., el que suposa un augment de més del 650%.
2.-
Es fa patent que els autors de l'EIA han fet un "collage" agafant dades del Mapa Geocientífico de la prov. de València, i altres semblant i a gran escala. Un exemple, a la pàg.28: "el municipio de Almiserà al igual el resto de la comarca de la Vall d'Albaida".
3.-
El desficaci a l'Ap.2.3.1. Geologia, encara el supera quan afirma que ..."el Mioceno es de calcarenitas i calizas con algas..." quan ací només la unitat basal, i no sempre, té aquesta litologia, mentre que el que caracteritza al Miocé del Prebètic Extern o Nororiental (des de Marxuquera Alta fins a la Font de la Figuera, Passant per Albaida, Xàtiva i Ontinyent, són les potentes margues gris-blavoses i blanques... el que anomenem "TAP", amb potències de més de 500 m. i fins a més de 1.000 m. prop d'Albaida.
També anomena unes "margas terciarias de origen triásico"... .Això sí que existeix però als voltants de Cocentaina, i altre indrets llunyans.
4.-
A l'Ap. 2.3.1.2. Tectónica....afirma que es troba en transició al Prebétic Intern... quan aquest comença a aflorar a més de 25 km. al sud.
5.-
L'Ap. de Geomorfologia no pot ser més pobre... i pareix copiat del Mapa Geocientífic de València, de l'any 1986, i amb cartografies a escala 1 : 200.000... i, per tant només té un caràcter molt aproximat i orientatiu..., quan en un EIA la cartografia desitjable deu estar per baix de 1 :25.000 i de ser possible a escala 1: 10.000. Per tant no defineix en absolut les variades geoformes del terme d'Almiserà com: Tossals-testic, relleus en costera, relleus lligats a falles... i l' amplíssima gamma de rasclers, dolines... d'origen kàrstc.
6.-
Per al Clima utilitza la fitxa de l'Estació de Vilallonga, que està a prop, però amb grans diferències en quant a estructura predominant, pendents, distribució dels relleus cotes màximes... que li proporcionen a Vilallonga peculiaritats microclimàtiques, tant en la pluviometria total com en el repartiment estacional.
SOL·LICITE:
Per tot allò exposat, creiem que l’estudi d’impacte ambiental no té el suficient rigor per a ser considerat per l’Ajuntament. Per la qual cosa, demanem la retirada del present i la redacció d’un nou EIA.
Al·legacions parcials al PGOU d'Almiserà
AL·LEGACIÓ:
La fesomia del municipi d’Almiserà respon a l’estructura d’un nucli mediterrani i, com a tal, deu ésser resguardada i fomentada.
1.-
Per això proposem que les futures ampliacions continuen la línia estètica del nucli consolidat antic i que el grau d’edificabilitat responga al mateix: cases unifamiliars de diverses altures (fins a 2), sense separació ni espais ajardinats entre elles, amb teula àrab a dues cares, etc.
2.-
Demanem, per a facilitar l’aplicació del punt anterior, la redacció d’unes normes específiques que facen referència als materials, colors, etc. permesos, d’acord amb la condició de nucli antic que té el municipi.
3.-
Eliminar o, en tot cas, reduir al màxim les zones compreses com a “de mitjana densitat”, i convertir-les d’alta densitat, amb la mateixa normativa que el nucli antic.
4.-
Eliminar el vial de circumval·lació que dóna servei a les zones declarades “de mitjans densitat”, una vegada eliminades aquestes.
5.- En cap cas, desenvolupar la Unitat d’Execució 3, donat que afecta de manera considerable els següents elements:
- séquia mare d’Almiserà.
- Molí d’Almiserà (bassa).
- Entorn paisatgístic del vessant sud d’Almiserà.
- Alteració de la zona de ribera del riu Vernissa.
Com a alternativa, proposem el trasllat de la zona verda al vessant sud d’Almiserà, com ha previst de manera parcial l’Ajuntament junt al palau.
6.-
A més, la mateixa Unitat d’Execució 3 és susceptible de ser objecte d’inundacions, a pesar del mapa que s’inclou a la documentació adjunta del PGOU d’Almiserà (veieu ANNEX FOTOGRÀFIC). Per aquest motiu, remetrem la documentació escaient a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
7.-
Trasllat de la zona verda de darrere del Centre Social per a protegir el riurau de la parcel·la 30 del cadastre, junt amb tota la illa, concebuda com un espai verd d’ús públic amb aquest element de tipus etnològic.
8.-
El disseny de l’entrador nou cap a Almiserà no duu aparellada una justificació suficient, pel que fa a les necessitats que el generen.
Així mateix, sí que produeix alguns perjudicis en el terme municipal.
- impacte paisatgístic en zona de planura al sud-est d’Almiserà.
- ús desmesurat del sòl en una zona.
La fesomia del municipi d’Almiserà respon a l’estructura d’un nucli mediterrani i, com a tal, deu ésser resguardada i fomentada.
1.-
Per això proposem que les futures ampliacions continuen la línia estètica del nucli consolidat antic i que el grau d’edificabilitat responga al mateix: cases unifamiliars de diverses altures (fins a 2), sense separació ni espais ajardinats entre elles, amb teula àrab a dues cares, etc.
2.-
Demanem, per a facilitar l’aplicació del punt anterior, la redacció d’unes normes específiques que facen referència als materials, colors, etc. permesos, d’acord amb la condició de nucli antic que té el municipi.
3.-
Eliminar o, en tot cas, reduir al màxim les zones compreses com a “de mitjana densitat”, i convertir-les d’alta densitat, amb la mateixa normativa que el nucli antic.
4.-
Eliminar el vial de circumval·lació que dóna servei a les zones declarades “de mitjans densitat”, una vegada eliminades aquestes.
5.- En cap cas, desenvolupar la Unitat d’Execució 3, donat que afecta de manera considerable els següents elements:
- séquia mare d’Almiserà.
- Molí d’Almiserà (bassa).
- Entorn paisatgístic del vessant sud d’Almiserà.
- Alteració de la zona de ribera del riu Vernissa.
Com a alternativa, proposem el trasllat de la zona verda al vessant sud d’Almiserà, com ha previst de manera parcial l’Ajuntament junt al palau.
6.-
A més, la mateixa Unitat d’Execució 3 és susceptible de ser objecte d’inundacions, a pesar del mapa que s’inclou a la documentació adjunta del PGOU d’Almiserà (veieu ANNEX FOTOGRÀFIC). Per aquest motiu, remetrem la documentació escaient a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
7.-
Trasllat de la zona verda de darrere del Centre Social per a protegir el riurau de la parcel·la 30 del cadastre, junt amb tota la illa, concebuda com un espai verd d’ús públic amb aquest element de tipus etnològic.
8.-
El disseny de l’entrador nou cap a Almiserà no duu aparellada una justificació suficient, pel que fa a les necessitats que el generen.
Així mateix, sí que produeix alguns perjudicis en el terme municipal.
- impacte paisatgístic en zona de planura al sud-est d’Almiserà.
- ús desmesurat del sòl en una zona.
Al·legació al PGOU d'Almiserà: protecció dels riuraus
AL·LEGACIÓ:
Que el Consell Valencià de Cultura va recomanar, amb data de 28 de setembre de 2007, que:
“com recomanació a les Corporacions Municipals, al terme municipal dels quals s’ubiquen riu-raus, que vetllen per conservar la tipologia arquitectònica d’aquestes edificacions adoptant les mesures necessàries perquè tant al PGOU com a les actuacions urbanístiques es respecten els elements més característics dels riuraus”.
SOL·LICITUD:
- Que l’Ajuntament inicie un estudi i localització dels riuraus existents al terme d’Almiserà.
- i que n’assegure la protecció al PGOU d’Almiserà, amb les figures de Béns de Rellevància Local
- Que remeta una sol·licitud al CVC i a la Generalitat Valenciana, per a dur endavant les 2 iniciatives.
ANNEX I
Informe sobre la declaració com a Béns de Rellevància Local dels riu-raus
Autor: Comissió de Llegat Històric i Artístic
Coordinador: Jesús Huguet
Aprovació: Ple de 28 de setembre de 2007
Antecedents
El dia 11 d’abril de 2007 va tenir entrada en el registre oficial del Consell Valencià de Cultura, amb el núm. 383, l’escrit de Dª Josepa Cucó Giner, Presidenta de l’Associació Riuraus Vius, en el que sol·licitava l’inici de l’expedient per declarar Be de Rellevància Local els riu-raus valencians al mateix temps que instava al C.V.C. es dirigira als ajuntaments interessats per tal que iniciaren el procés d’inclusió d’eixes edificacions en l’Inventari General de Patrimoni Cultural.
L’escrit es va trametre a la Comissió de Llegat Històric i Artístic per tal que realitzara el corresponent informe. La Comissió, en la seua sessió del mes de maig, va encomanar al conseller Sr. Montesinos García que redactara l’oportuna exposició. Per diverses raons l’esmentat conseller va sol·licitar la col·laboració del també conseller Sr. Huguet Pascual.
Consideracions
Els riu-raus són unes construccions típiques de la zona costera valenciana, especialment de la Marina, dedicades sobre tot a guardar els atifells i canyissos que serveixen per elaborar la pansa.
Són de construcció senzilla amb unes arcades en les que guardar els canyissos amb panses en cas de pluja. El raïm, després d’escaldar-se, passa als canyissos que s’exposen al sol per secar els grans i obtindre la pansa. En cas de pluja ràpidament caldrà posar-los sota l’arcada per tal que no es banyen i es malbarate el raïm moscatell.
Els riu-raus tingueren un protagonisme rellevant en l’economia i agricultura valenciana, especialment en la Marina Alta, des mitjans del segle XIX fins ben entrat el XX. La pansa, des del port de Dénia especialment, era exportada a tot el món, en primer lloc a la Gran Bretanya (no podem oblidar que el pastís anglés per
excel.lència, el plum cake, s’ha pastat tradicionalment amb panses de la Marina) la qual cosa va propiciar grans inversions i presència mercantil, també social i fins i tot política, anglesa a Dénia i voltants.
Amb la caiguda de l’exportació, com a conseqüència de l’aparició de la filoxera que tan afectà la vinya i de la introducció de la pansa de Corinto (més menuda, sense pepites i de pell més fina), els riu-raus perderen bona part del seu sentit. En qualsevol cas el sistema constructiu i model de riu-rau continuà sent un referent de les construccions agràries de la Marina.
La construcció de riu-raus generà alguns edificis de considerable valor històric i sociològic. El Riu-rau del Ràfol al terme de Calp, per exemple, o el quasi desconegut al terme de Masarrojos que compta amb divuit ulls o arcades són mostra d’un tipus d’edificis singulars i dignes de ser considerats patrimoni cultural i arquitectònic.
Per altra part el nou text que s’introdueix el febrer de 2007 a la Llei de Patrimoni Cultural Valencià possibilita la ràpida intervenció municipal i autonòmica per mantenir eixe patrimoni. Així en la disposició quinta es fa referència a la consideració de Bens de Rellevància Local els panells ceràmics de més de seixanta anys, els fumerals industrials del mateix període, les barraques de l’Horta de València, els calvaris amb eixa edat, etc..... Eixa disposició per analogia podria considerar les riu-raus, això sí d’una construcció anterior als anys cinquanta del segle passat, patrimoni beneficiable de la declaració oportuna.
Conclusions
1.- D’acord amb la petició formulada per l’Associació Riuraus Vius es considera que aquestes construccions tenen entitat suficient per ser declarades Bens de Rellevància Local, sempre que reunisquen l’edat constructiva que es contempla en la modificació de la Llei 4/1998 de febrer de 2007 i segueixen les pautes arquitectòniques pròpies d’este tipus d’edificació.
2.- Tot i que la competència per iniciar el tràmit oportú de la declaració esmentada ha de ser dels ajuntaments, convidem les corporacions municipals i molt especialment les de la Marina Alta per tal que inicien el procediment per declarar B.R.L. els riu-raus que reunisquen les condicions abans assenyalades i poder incloure’ls a l’Inventari Gral. de Patrimoni Cultural Valencià.
3.- Seria convenient que la Conselleria de Cultura i Esport realitzara un catàleg dels riu-raus que poden incloure’s a l’Inventari i estudiar la possibilitat que d’alguna d’aquestes construccions, cas de les esmentades en les Consideracions, s’iniciara el procediment per a una possible declaració com a Be d’Interés Cultural (B.I.C.).
4.- El Consell Valencià de Cultura formula com recomanació a les Corporacions Municipals, al terme municipal dels quals s’ubiquen riu-raus, que vetllen per conservar la tipologia arquitectònica d’aquestes edificacions adoptant les mesures necessàries perquè tant al PGOU com a les actuacions urbanístiques es respecten els elements més característics dels riu-raus.
5.- Este informe serà tramés a l’Associació peticionària, a la Conselleria de Cultura i Esport, a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, als ajuntaments de la comarca de la Marina Alta, al de Massarrojos i a totes aquelles institucions que tinguen interés i el sol·liciten.
Que el Consell Valencià de Cultura va recomanar, amb data de 28 de setembre de 2007, que:
“com recomanació a les Corporacions Municipals, al terme municipal dels quals s’ubiquen riu-raus, que vetllen per conservar la tipologia arquitectònica d’aquestes edificacions adoptant les mesures necessàries perquè tant al PGOU com a les actuacions urbanístiques es respecten els elements més característics dels riuraus”.
SOL·LICITUD:
- Que l’Ajuntament inicie un estudi i localització dels riuraus existents al terme d’Almiserà.
- i que n’assegure la protecció al PGOU d’Almiserà, amb les figures de Béns de Rellevància Local
- Que remeta una sol·licitud al CVC i a la Generalitat Valenciana, per a dur endavant les 2 iniciatives.
ANNEX I
Informe sobre la declaració com a Béns de Rellevància Local dels riu-raus
Autor: Comissió de Llegat Històric i Artístic
Coordinador: Jesús Huguet
Aprovació: Ple de 28 de setembre de 2007
Antecedents
El dia 11 d’abril de 2007 va tenir entrada en el registre oficial del Consell Valencià de Cultura, amb el núm. 383, l’escrit de Dª Josepa Cucó Giner, Presidenta de l’Associació Riuraus Vius, en el que sol·licitava l’inici de l’expedient per declarar Be de Rellevància Local els riu-raus valencians al mateix temps que instava al C.V.C. es dirigira als ajuntaments interessats per tal que iniciaren el procés d’inclusió d’eixes edificacions en l’Inventari General de Patrimoni Cultural.
L’escrit es va trametre a la Comissió de Llegat Històric i Artístic per tal que realitzara el corresponent informe. La Comissió, en la seua sessió del mes de maig, va encomanar al conseller Sr. Montesinos García que redactara l’oportuna exposició. Per diverses raons l’esmentat conseller va sol·licitar la col·laboració del també conseller Sr. Huguet Pascual.
Consideracions
Els riu-raus són unes construccions típiques de la zona costera valenciana, especialment de la Marina, dedicades sobre tot a guardar els atifells i canyissos que serveixen per elaborar la pansa.
Són de construcció senzilla amb unes arcades en les que guardar els canyissos amb panses en cas de pluja. El raïm, després d’escaldar-se, passa als canyissos que s’exposen al sol per secar els grans i obtindre la pansa. En cas de pluja ràpidament caldrà posar-los sota l’arcada per tal que no es banyen i es malbarate el raïm moscatell.
Els riu-raus tingueren un protagonisme rellevant en l’economia i agricultura valenciana, especialment en la Marina Alta, des mitjans del segle XIX fins ben entrat el XX. La pansa, des del port de Dénia especialment, era exportada a tot el món, en primer lloc a la Gran Bretanya (no podem oblidar que el pastís anglés per
excel.lència, el plum cake, s’ha pastat tradicionalment amb panses de la Marina) la qual cosa va propiciar grans inversions i presència mercantil, també social i fins i tot política, anglesa a Dénia i voltants.
Amb la caiguda de l’exportació, com a conseqüència de l’aparició de la filoxera que tan afectà la vinya i de la introducció de la pansa de Corinto (més menuda, sense pepites i de pell més fina), els riu-raus perderen bona part del seu sentit. En qualsevol cas el sistema constructiu i model de riu-rau continuà sent un referent de les construccions agràries de la Marina.
La construcció de riu-raus generà alguns edificis de considerable valor històric i sociològic. El Riu-rau del Ràfol al terme de Calp, per exemple, o el quasi desconegut al terme de Masarrojos que compta amb divuit ulls o arcades són mostra d’un tipus d’edificis singulars i dignes de ser considerats patrimoni cultural i arquitectònic.
Per altra part el nou text que s’introdueix el febrer de 2007 a la Llei de Patrimoni Cultural Valencià possibilita la ràpida intervenció municipal i autonòmica per mantenir eixe patrimoni. Així en la disposició quinta es fa referència a la consideració de Bens de Rellevància Local els panells ceràmics de més de seixanta anys, els fumerals industrials del mateix període, les barraques de l’Horta de València, els calvaris amb eixa edat, etc..... Eixa disposició per analogia podria considerar les riu-raus, això sí d’una construcció anterior als anys cinquanta del segle passat, patrimoni beneficiable de la declaració oportuna.
Conclusions
1.- D’acord amb la petició formulada per l’Associació Riuraus Vius es considera que aquestes construccions tenen entitat suficient per ser declarades Bens de Rellevància Local, sempre que reunisquen l’edat constructiva que es contempla en la modificació de la Llei 4/1998 de febrer de 2007 i segueixen les pautes arquitectòniques pròpies d’este tipus d’edificació.
2.- Tot i que la competència per iniciar el tràmit oportú de la declaració esmentada ha de ser dels ajuntaments, convidem les corporacions municipals i molt especialment les de la Marina Alta per tal que inicien el procediment per declarar B.R.L. els riu-raus que reunisquen les condicions abans assenyalades i poder incloure’ls a l’Inventari Gral. de Patrimoni Cultural Valencià.
3.- Seria convenient que la Conselleria de Cultura i Esport realitzara un catàleg dels riu-raus que poden incloure’s a l’Inventari i estudiar la possibilitat que d’alguna d’aquestes construccions, cas de les esmentades en les Consideracions, s’iniciara el procediment per a una possible declaració com a Be d’Interés Cultural (B.I.C.).
4.- El Consell Valencià de Cultura formula com recomanació a les Corporacions Municipals, al terme municipal dels quals s’ubiquen riu-raus, que vetllen per conservar la tipologia arquitectònica d’aquestes edificacions adoptant les mesures necessàries perquè tant al PGOU com a les actuacions urbanístiques es respecten els elements més característics dels riu-raus.
5.- Este informe serà tramés a l’Associació peticionària, a la Conselleria de Cultura i Esport, a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, als ajuntaments de la comarca de la Marina Alta, al de Massarrojos i a totes aquelles institucions que tinguen interés i el sol·liciten.
Al·legació al PGOU: falta d'informació pel web d'Almiserà
Que amb data 17 de setembre de 2007, vam proposar que:
Demanem que aquests procesos d’exposició públics consten a la pàgina web del municipi. Les noves tecnologies són i han de ser eines útils i som nosaltres els responsables de donar-ne exemple per què adquirisquen una transcendència real. Si el web del municipi no serveix per donar més serveis als veïns i als visitants no té cap sentit la seua existència.
Amb data 18 de desembre de 2007 vam proposar:
“Que s’establisquen canals d’informació transparents, que facen arribar a la totalitat de la població la publicació dels processos de planejament i desenvolupament urbanístics al municipi. Canals com la utilització de la pàgina web municipal, a banda de les altres vies establertes per llei: DOGCV, premsa comarcal i publicació de la Unió Europea, quan calga.”
Al plenari de 3 d’abril de 2008, en tractar el punt de l’ordre del dia sobre el PGOU d’Almiserà, vam tornar a proposar que tota la informació referent a aquest procés poguera ser consultada des de la pàgina web, cosa que s’acceptà.
Actualment, no consta cap informació del PGOU d’Almiserà al web www.almisera.es.
Demanem que aquests procesos d’exposició públics consten a la pàgina web del municipi. Les noves tecnologies són i han de ser eines útils i som nosaltres els responsables de donar-ne exemple per què adquirisquen una transcendència real. Si el web del municipi no serveix per donar més serveis als veïns i als visitants no té cap sentit la seua existència.
Amb data 18 de desembre de 2007 vam proposar:
“Que s’establisquen canals d’informació transparents, que facen arribar a la totalitat de la població la publicació dels processos de planejament i desenvolupament urbanístics al municipi. Canals com la utilització de la pàgina web municipal, a banda de les altres vies establertes per llei: DOGCV, premsa comarcal i publicació de la Unió Europea, quan calga.”
Al plenari de 3 d’abril de 2008, en tractar el punt de l’ordre del dia sobre el PGOU d’Almiserà, vam tornar a proposar que tota la informació referent a aquest procés poguera ser consultada des de la pàgina web, cosa que s’acceptà.
Actualment, no consta cap informació del PGOU d’Almiserà al web www.almisera.es.
Protecció del patrimoni hidràulic històric d'Almiserà
AL·LEGACIONS:
1.- El Consell Valencià de Cultura ha emés el present any un informe sobre el sistema hidràulic de la Safor, fent especial incidència al terme de Potries, que és qui li ho sol·licitava.
“5. Del mismo modo el Ayuntamiento de Potries ha venido preocupándose por el buen estado de conservación de Sistema Hidráulico de su término municipal, las cuales constituyen una parte muy importante del Sistema de Riegos de la Safor (como se detalla en la memoria de la señora Morenilla). Para ello han venido colaborando con las comunidades de regantes que son las responsables últimas de estas tareas.
6. Su tarea más relevante, sin embargo, ha sido la de dar a conocer todo este patrimonio al público y, muy especialmente a los estudiantes, para lo cual han creado la llamada Ruta de l’Aigua como un circuito organizado que en la actualidad puede ser visitado y explicado por un técnico del ayuntamiento que acompaña las visitas (Las visitas se han visto sensiblemente incrementas en dos años, pasando de los 1860 visitas en 2004 a las 4748 en 2006).”
[…]
“El 15 de mayo envía el Presidente del CVC la citada petición al Presidente y Secretaria de la Comisión de Legado y Patrimonio del CVC, para que se realice el oportuno tratamiento. La comisión decide en su sesión de junio delegar en las Srs. Isabel Morant y Carmen Morenilla la preparación del borrador de informe preceptivo, teniendo en cuenta los límites de competencias del CVC, en el sentido de que el CVC no puede incoar un expediente, que compete a otras instancias.
Las Srs. Morant y Morenilla se personan en Potries el 4 de julio para visitar el mencionado sistema hidráulico y recabar información suplementaria, que les es transmitida por Albert Vázquez Blanco, Técnico de Patrimonio de la localidad, y por el Agente de Desarrollo Local de la misma, con los que visitan los diversos partidores, acequias, caminos, molinos, etc. de los que se habla en este informe. Vista la documentación existente, las peticiones de los responsables técnicos de patrimonio y promoción cultural de la localidad y visitados los lugares, las Srs. Conselleras deciden preparar sendos informes: la Sra. Morenilla preparará primero un informe sobre el valor patrimonial del sistema hidráulico en su conjunto para someterlo a la consideración de la Comisión de Legado y Patrimonio, y posteriormente la Sra. Morant preparará un informe sobre las posibilidades en materia de promoción cultural de la petición realizada por el municipio.
Cabe resaltar el gran interés que para el CVC tiene el tema de la arquitectura hidráulica en general, sobre la que ha realizado varios informes de diverso tipo, desde informes puntuales sobre enclaves concretos a petición de la Dirección General de Patrimonio o de otras entidades, hasta el informe que de motu proprio realizó sobre el patrimonio hidráulico de la Comunidad Valenciana, en el que reclamaba un plan de conservación y revalorización de aquellos lugares y muestras de arquitectura hidráulica que se consideraran más representativos. El presente informe, por lo tanto, debe ponerse en relación con esta actitud de defensa del patrimonio hidráulico mostrada en ocasiones anteriores por el CVC.”
1.- El Consell Valencià de Cultura ha emés el present any un informe sobre el sistema hidràulic de la Safor, fent especial incidència al terme de Potries, que és qui li ho sol·licitava.
“5. Del mismo modo el Ayuntamiento de Potries ha venido preocupándose por el buen estado de conservación de Sistema Hidráulico de su término municipal, las cuales constituyen una parte muy importante del Sistema de Riegos de la Safor (como se detalla en la memoria de la señora Morenilla). Para ello han venido colaborando con las comunidades de regantes que son las responsables últimas de estas tareas.
6. Su tarea más relevante, sin embargo, ha sido la de dar a conocer todo este patrimonio al público y, muy especialmente a los estudiantes, para lo cual han creado la llamada Ruta de l’Aigua como un circuito organizado que en la actualidad puede ser visitado y explicado por un técnico del ayuntamiento que acompaña las visitas (Las visitas se han visto sensiblemente incrementas en dos años, pasando de los 1860 visitas en 2004 a las 4748 en 2006).”
[…]
“El 15 de mayo envía el Presidente del CVC la citada petición al Presidente y Secretaria de la Comisión de Legado y Patrimonio del CVC, para que se realice el oportuno tratamiento. La comisión decide en su sesión de junio delegar en las Srs. Isabel Morant y Carmen Morenilla la preparación del borrador de informe preceptivo, teniendo en cuenta los límites de competencias del CVC, en el sentido de que el CVC no puede incoar un expediente, que compete a otras instancias.
Las Srs. Morant y Morenilla se personan en Potries el 4 de julio para visitar el mencionado sistema hidráulico y recabar información suplementaria, que les es transmitida por Albert Vázquez Blanco, Técnico de Patrimonio de la localidad, y por el Agente de Desarrollo Local de la misma, con los que visitan los diversos partidores, acequias, caminos, molinos, etc. de los que se habla en este informe. Vista la documentación existente, las peticiones de los responsables técnicos de patrimonio y promoción cultural de la localidad y visitados los lugares, las Srs. Conselleras deciden preparar sendos informes: la Sra. Morenilla preparará primero un informe sobre el valor patrimonial del sistema hidráulico en su conjunto para someterlo a la consideración de la Comisión de Legado y Patrimonio, y posteriormente la Sra. Morant preparará un informe sobre las posibilidades en materia de promoción cultural de la petición realizada por el municipio.
Cabe resaltar el gran interés que para el CVC tiene el tema de la arquitectura hidráulica en general, sobre la que ha realizado varios informes de diverso tipo, desde informes puntuales sobre enclaves concretos a petición de la Dirección General de Patrimonio o de otras entidades, hasta el informe que de motu proprio realizó sobre el patrimonio hidráulico de la Comunidad Valenciana, en el que reclamaba un plan de conservación y revalorización de aquellos lugares y muestras de arquitectura hidráulica que se consideraran más representativos. El presente informe, por lo tanto, debe ponerse en relación con esta actitud de defensa del patrimonio hidráulico mostrada en ocasiones anteriores por el CVC.”
Autor: Comisión de Promoción Cultural
Coordinadoras: Isabel Morant y Carmen Morenilla
Aprobación: Pleno de 28 de enero de 2008.
Amb data 28 de març de 2007, el CVC feia la mateixa recomanació en el terme municipal de Simat de la Vallgina.
Per això mateix, ens disposem a realitzar la mateixa sol·licitud d’informe al Consell Valencià de Cultura i a la Direcció General de Patromini de la Generalitat Valenciana; i proposem que l’Ajuntament d’Almiserà sol·licite la declaració de Bé de Rellevància Local de la séquia mare d’Almiserà, i de les infrastructures que giren al voltant d’aquesta: assut, llavador, molí i bassa.
No té sentit protegir de manera aïllada xicotetes parts d’un mateix bé, perquè s’impedeix la lectura del seu funcionament com a bé integral.
2.- Sol·licitem que l’Ajuntament d’Almiserà tinga present que és possible que tot el conjunt hidràulic de la Safor siga declarat com a Bé d’Interés Cultural, a instàncies del Consell Valencià de Cultura, per la Generalitat Valenciana. Arribats a este punt, l’Ajuntament d’Almiserà hauria de complir amb la seua responsabilitat patrimonial respecte del seu patrimoni municipal.
Com a base documental de la proposta, aportem la citació de l’esmentada infraestructura en un document del segle XIV, tot i que, com sol ocórrer amb aquests béns, han sigut objecte de modificacions i reformes. L’historiador Jaume Castillo esmenta la séquia arrel d’un conflicte entre Almiserà i Llocnou per l’ús de l’aigua de l’assut i séquia mare.
“Almiserà i llocnou (Almizra i Rafal de Benimira als documents) també gaudiren de certs drets sobre l’aigua del Vernissa que es prenia en un assut que es trobaria per sobre del de Balançat. De fet, el document més antic torbat referent al reg del Vernissa, datat el 1396, és una sentència donada per Alfons el Vell després de la investigació duta a terme per Pere Marc, para d’Ausiàs Marc i procurador general del duc, al conflicte que enfrontava aquests dos llogarets habitats, amb prou feines, per un grapat de musulmans. Almiserà pertanyia aleshores a Guerau de Castellvert, algutzir del duc de Gandia, mentre que el Rafal era possessió del mateix duc. El problema s’havia plantejat... per rahó de la aygua que parteix del açut sobirà e comú qui és en lo riu..., i se centrava en el repartiment d’aquesta entre ambdós, i en la revisió d’una sentència promulgada pel procurador del duc l’any anterior, que ordenava que els d’Almiserà i els de Llocnou aprofitaren l’aigua deu i cinc dies continus respectivament. Les dificultats havien esclatat de nou per tal com els d’Almiserà aprofitaven els dies de la seua tanda per a regar certes terres que, probablement, no havien rebut aigua de la sèquia esmentada (l’hort de Balançat i el de la casa del senyor del lloc) i, a més a més, hi feien moldre un molí. Lògicament la sentència donava la raó als d’Almiserà, donat que no usurpaven en res el dret de l’altra part i prenien l’aigua esmentada durant la seua tanda, encara que s’acordaren certes condicions per tal de satisfer en certa mesura les demandes de Llocnou”.
Castillo, J. Els conflictes de l’aigua a la Safor medieval. CEIC Alfons el Vell. Gandia, 1997. pàg. 48.
A més, al mateix estudi, Castillo aporta una transcripció del document que serveix de font de l’esdeveniment, que data del segle 1396 (ANNEX II).
3.- Que l’Ajuntament ha inclòs dintre del Catàleg de Béns Protegits el casalot del molí.
No obstant, l’estructura d’un molí està constituït, a banda del casalot, per tots aquells elements necessaris per al seu funcionament, entre els quals hi ha la bassa i la séquia que li aportava l’aigua fins al salt.
Aquest element (la bassa) ha estat deixat de banda i hauria de meréixer la mateixa protecció que el casalot del molí, ja que en forma part integrant. L’Ajuntament té previst fer un vial sobre aquesta, un punt que no s’adiu amb el grau de protecció que hauria de tenir un molí d’aquestes característiques.
El molí, a banda, consta en el Catàleg de Béns Etnològics de la Generalitat Valenciana. Aquest fet assegura tenir-lo en compte per a la seua protecció, com a part de la denominada arquitectura de l’aigua. La bassa, que també en forma part, ha de rebre la mateixa protecció; i amb aquest motiu, enviarem una còpia de la present al·legació a la Direcció General de Patrimoni per tal d’informar-la de la possible alteració d’aquest bé inventariat pel mateix organisme.
Per tot allò exposat,
SOL·LICITE:
- la protecció de la séquia mare d’Almiserà i tot el sistema que en depén: assut, llavador, molí, amb la seua bassa.
Aquesta protecció es pot dur a terme de diverses maneres:
- Incloent dintre del nou PGOU les zones que es veuen afectades en zones verdes o protegides per a que no siguen alterades, redactant un nou catàleg d’espais i béns protegits.
- L’eliminació del vial que hauria de passar per sobre de la bassa del molí.
- Declarant els béns com a Bé de Rellevància Local, remetent a la Conselleria de Cultura la preceptiva informació per a que així siguen ratificats.
- No alterar el perfil paisatgístic la façana sud d’Almiserà, amb la seua ribera al Vernissa.
- Creació d’un pas peatonal o verd junt al traçat de la séquia per tal de convertir-lo en l’eix d’un futur recorregut cultural i mediambiental del municipi.
Al·legació al PGOU d'Almiserà (falta d'informació, mal procediment, falta de serveis reiterats, EIA i EDAR)
Jo, Xavier Martínez i Mascarell, com a representant del grup municipal del BLOC,
EXPOSE:
Que l’Ajuntament en ple, en sessió ordinària celebrada el dia 3 d’abril de 2008 va adoptar el sotmetre a exposición pública el PGOU d’Almiserà per un període de 45 dies, mitjançant anunci al DOCV, insertant-lo també al tabló d’edictes de l’ajuntament, i en virtud de l’artícle 6.3 de la LUV, li presente les següents
AL·LEGACIONS:
PRIMERA:
en primer lloc manifestar, que contrariament a l’esperit de la normativa valenciana, l’actuació de la corporació ha estat presidida per una opacitat i una falta de transparència que ha provocat que un gran nombre de ceïns es mobilitzara amb la intenció, al menys, d’obtindre la informació necessària de la nova realitat que es preten dissenyar al municipi.
Diu el preàmbul de la Llei Urbanística Valenciana que “en desenvolupament d’una política territorial sostenibleper a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, la nova llei urbanística valenciana té quatre objectius principals: reforçar els drets dels propietaris de sòl, dotar de major transparència i competitivitat els processos de sel·lecció de l’urbanitzador i adjudicació de progràmes de desenvolupament d’actuacions integrades, adecuar la regulació de progràmes a la realitat socio-jurídica vigent i fomentar la construcció de vivenda subjecta a algún règim de protecció. Baix aquests objectius, la llei parteix de le l’urbanisme com una funció pública desenvolupada per les administracions públiques competents en la matèria, a través de la qual planifiquen i defineixen el model urbanístic de ciutat; i ho desenvolupen, amb la participació dels propietaris, i demés operadores públiques i privades, de forma que també els ciutadants, en quant a subjectes particulars, tenen dret a intervindre i col·laborar amb la consecició dels ojectius expostos.
La llei reforça la posició dels propietaris del sòl garantitzant els interesos legítims amb el desenvolupament de les actuacions urbanístiques... La Llei, procurant salvaguardar al màxim el dret que asisteix als propietaris de terrenys afectats per una actuació urbanística d’obtindre complida imformació sobre les vicisituds del seu dret de propietat, manté i reforça la necessitat de formular avís als titulars catastrals...
Si bé és cert que la publicació s’ha realitzat tal i com indica la regulació legal, és més cert que des que s’iniciaren tots els tràmits s’han realitzat actuacions que almenys poden qualificar-se com extranyes. Així, i acompanyat amb document número u, s’aporta un full enviat per l’ajuntament atots els propietaris ara incllosos en la zona AIS-2 pel que se sol·licita fotocòpies de l’escriptura de la propietat... a l’efecte d’iniciar els treballs de regulació de dita zona... sent intenció de l’Ajuntament procedir a les obres d’urbanització de la zona residencial, baixa densitat 2 (Urbanització Mont Vernissa).
Esmentat full, com pot comprovar-se, porta data d’eixida el 19 de maig de 2006. No entenem com s’envia aquest full a tots els propietaris, i com al mateix temps es comença al meteix temps a preparar el PGOU.
La falta d’informació, en un municipi que no arriba als 300 habitants no pot ser per altre motiu que per la deixadesa o falta d’interés dels seus responsables, ja que es facilíssim. De fet, quan han volgut sol·licitar alguna cosa, no han tengut problema en aconseguir-ho.
Altra de les questions que s’ha plantejat,han segut les dificultats dels veïns per aconseguir la informació del PGOU. Si bé sí que s’ha facilitat l’accés a la informació en paper, fou necessari sol·licitar mitjançant un registre d’entrada que ens fóra facilitat el CD amb tots la informació, sol·licitut realitzada pel grup municipal del BLOC que no forma part de l’equip de govern.
Per tots aquests motius, es pot concloure que el diseny d’aquest pla no ha segut elaborat atenent a les necessitats de la poblaci, donat que res s’ha consultat amb ells, i sí, en canvi, contempla determinades circumstàncies que provoquen, com a mínim, extranyesa, i que ens porten a sol·licitar la retirada d’aquest PGOU.
Així mateix, la rapidesa i opacitat al·legada, ens fa plantejar-nos diversos supostos de possibles accions contràries a dret que podrien convalidar-se legalment amb l’aprovació definitiva del PGOU, pel que compareixent es reserva les accions que en dret pugueren correspòndre-li per a porter-les endavant en el moment que es fagen les comprovacions necessàries.
SEGONA:
Els serveix mínims que han de dónar tots els municipis són, conforme diu l’art. 26.1 de la llei 7/1985 de 2 d’abril són: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja vària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als núclis de població, pavimetació de les vies públiques i control d’aliments i begudes.
L’Ajuntament ha estat cobrant l’I.B.I a tot el municipi però ha deixat zones (com la zona d’actuació AIS-2 del nou PGOU) sense els mínims que estableix la llei abans citada.
Pertant, aquest és un altre motiu pel quel s’al·lega per la retirada del PGOU, un estudi seriós i detallat del que són competències del propi Ajuntament, per què el posterior desenvolupament del Pla no provoque en els habitants del municipi càrregues impossibles de costejar, fent recaure a ells la deixadesa de les responsabilitats municipals en els últims 20 anys.
TERCERA:
El PGOU posa en manifest a la pàgina 24 de l’estudi d’impacte ambiental que la projecció de la població per a l’any 2011 serà de 361 habitants i per al 2017 de 505 habitants, deuria per tant adecuar-se el present PGOUa esta població i no pretendre en desenvolupament exagerat per a una població tan menuda. Es déu desenvolupar, pertant, una planificació que no perjudique als propietaris. No té sentit realitzar carrers de 12 metres d’amplària, ja que el trànsit és escasissim, i que durant els últims 20 anys s’ha transitat per carrers amb escasos 4 metres i amb un asfalt en mal estat, amb clots, sense il·luminació...
Si bé és convinent previndre determinades zones de major amplària com posibles zones de seguretat, per a eventuals situacions re de riscs (com podria ser un incendi), no té lògica desenvolupar vials de 12 metres en quan en moltes zanoes existeixen cases consolidades que no permiteixen aquesta amplària.
Per això es deuria fer un estudi rigurós de l’actual accés, on es contemple la realitat física del terreny i de les construccions, ja que hi ha algunes d’elles que incomprinsiblement no apareixen al nou PGOU. Això ens porta a que tal i com estableixen el principis rectors del nostre ordenament, i en particular de la legislació urbanística déu realitzar-se una equidistribució dels beneficis i de les càrregues per evitar el prejudici de forma parcial.
En un miunicipi com Almiserà, es déu realitzar un PGOU que no tinguera en contra a una part important de la població, un Pla que respectara els drets individuals de la mateixa forma que els col·lectius i que no ens portara a situacions injustes en atendre’ns a altres persones i propietats que no tener perquè dispondre de millors drets en atendre’ns a criteris desconeguts.
QUARTA:
l’estudi aportat amb el Pla és de març de 2008, on entemnem que té una manca de rigor i s’han atés criteris estadístics, no fent un estudi seriós i mesurat, del que essupondria per als afectets adequar-se a la legalitat vigent. Així, en la fulla 49, 50 i 51, el sol·licitant de l’informe, en contra d’allò manifestat en altres parts del PGOU, multiplica per 6 el cabdal que tindria que suportar l’EDAR. No hi ha cap valoració econòmica del que podria supondre tota l’obra, ni les repercusions que tindran per als propietaris.
Per tot allò que hem exposat,
SOL·LICITE:
- Que es retire l’actual PGOU d’Almiserà, ja que no s’adequa a la normativa vigent i el seu EIA, ja que no compleix amb els requisits mínims legals exigits per a la seua el·laboració. Amb la proposta actual del PGOU d’Almiserà és impossible el haber fet un esforç racional de l’organització del territori, basat en criteris de sostenibilitat, equilibri, interés general i conservació de valors naturals.
- Creiem de vital importància una correcta ordenació del municipi, per això demanem que es paralitze aquest Pla fins que existesca un bon estudi de la realitat física i poblacional, amb estudis hídrics sérios de la zona i unes propostes de creixement urbanístic viable i amb sentit comú.
Redactat el nou EIA, deuria fer-se una exposició púbblica del PGOU proposat.
EXPOSE:
Que l’Ajuntament en ple, en sessió ordinària celebrada el dia 3 d’abril de 2008 va adoptar el sotmetre a exposición pública el PGOU d’Almiserà per un període de 45 dies, mitjançant anunci al DOCV, insertant-lo també al tabló d’edictes de l’ajuntament, i en virtud de l’artícle 6.3 de la LUV, li presente les següents
AL·LEGACIONS:
PRIMERA:
en primer lloc manifestar, que contrariament a l’esperit de la normativa valenciana, l’actuació de la corporació ha estat presidida per una opacitat i una falta de transparència que ha provocat que un gran nombre de ceïns es mobilitzara amb la intenció, al menys, d’obtindre la informació necessària de la nova realitat que es preten dissenyar al municipi.
Diu el preàmbul de la Llei Urbanística Valenciana que “en desenvolupament d’una política territorial sostenibleper a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, la nova llei urbanística valenciana té quatre objectius principals: reforçar els drets dels propietaris de sòl, dotar de major transparència i competitivitat els processos de sel·lecció de l’urbanitzador i adjudicació de progràmes de desenvolupament d’actuacions integrades, adecuar la regulació de progràmes a la realitat socio-jurídica vigent i fomentar la construcció de vivenda subjecta a algún règim de protecció. Baix aquests objectius, la llei parteix de le l’urbanisme com una funció pública desenvolupada per les administracions públiques competents en la matèria, a través de la qual planifiquen i defineixen el model urbanístic de ciutat; i ho desenvolupen, amb la participació dels propietaris, i demés operadores públiques i privades, de forma que també els ciutadants, en quant a subjectes particulars, tenen dret a intervindre i col·laborar amb la consecició dels ojectius expostos.
La llei reforça la posició dels propietaris del sòl garantitzant els interesos legítims amb el desenvolupament de les actuacions urbanístiques... La Llei, procurant salvaguardar al màxim el dret que asisteix als propietaris de terrenys afectats per una actuació urbanística d’obtindre complida imformació sobre les vicisituds del seu dret de propietat, manté i reforça la necessitat de formular avís als titulars catastrals...
Si bé és cert que la publicació s’ha realitzat tal i com indica la regulació legal, és més cert que des que s’iniciaren tots els tràmits s’han realitzat actuacions que almenys poden qualificar-se com extranyes. Així, i acompanyat amb document número u, s’aporta un full enviat per l’ajuntament atots els propietaris ara incllosos en la zona AIS-2 pel que se sol·licita fotocòpies de l’escriptura de la propietat... a l’efecte d’iniciar els treballs de regulació de dita zona... sent intenció de l’Ajuntament procedir a les obres d’urbanització de la zona residencial, baixa densitat 2 (Urbanització Mont Vernissa).
Esmentat full, com pot comprovar-se, porta data d’eixida el 19 de maig de 2006. No entenem com s’envia aquest full a tots els propietaris, i com al mateix temps es comença al meteix temps a preparar el PGOU.
La falta d’informació, en un municipi que no arriba als 300 habitants no pot ser per altre motiu que per la deixadesa o falta d’interés dels seus responsables, ja que es facilíssim. De fet, quan han volgut sol·licitar alguna cosa, no han tengut problema en aconseguir-ho.
Altra de les questions que s’ha plantejat,han segut les dificultats dels veïns per aconseguir la informació del PGOU. Si bé sí que s’ha facilitat l’accés a la informació en paper, fou necessari sol·licitar mitjançant un registre d’entrada que ens fóra facilitat el CD amb tots la informació, sol·licitut realitzada pel grup municipal del BLOC que no forma part de l’equip de govern.
Per tots aquests motius, es pot concloure que el diseny d’aquest pla no ha segut elaborat atenent a les necessitats de la poblaci, donat que res s’ha consultat amb ells, i sí, en canvi, contempla determinades circumstàncies que provoquen, com a mínim, extranyesa, i que ens porten a sol·licitar la retirada d’aquest PGOU.
Així mateix, la rapidesa i opacitat al·legada, ens fa plantejar-nos diversos supostos de possibles accions contràries a dret que podrien convalidar-se legalment amb l’aprovació definitiva del PGOU, pel que compareixent es reserva les accions que en dret pugueren correspòndre-li per a porter-les endavant en el moment que es fagen les comprovacions necessàries.
SEGONA:
Els serveix mínims que han de dónar tots els municipis són, conforme diu l’art. 26.1 de la llei 7/1985 de 2 d’abril són: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja vària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als núclis de població, pavimetació de les vies públiques i control d’aliments i begudes.
L’Ajuntament ha estat cobrant l’I.B.I a tot el municipi però ha deixat zones (com la zona d’actuació AIS-2 del nou PGOU) sense els mínims que estableix la llei abans citada.
Pertant, aquest és un altre motiu pel quel s’al·lega per la retirada del PGOU, un estudi seriós i detallat del que són competències del propi Ajuntament, per què el posterior desenvolupament del Pla no provoque en els habitants del municipi càrregues impossibles de costejar, fent recaure a ells la deixadesa de les responsabilitats municipals en els últims 20 anys.
TERCERA:
El PGOU posa en manifest a la pàgina 24 de l’estudi d’impacte ambiental que la projecció de la població per a l’any 2011 serà de 361 habitants i per al 2017 de 505 habitants, deuria per tant adecuar-se el present PGOUa esta població i no pretendre en desenvolupament exagerat per a una població tan menuda. Es déu desenvolupar, pertant, una planificació que no perjudique als propietaris. No té sentit realitzar carrers de 12 metres d’amplària, ja que el trànsit és escasissim, i que durant els últims 20 anys s’ha transitat per carrers amb escasos 4 metres i amb un asfalt en mal estat, amb clots, sense il·luminació...
Si bé és convinent previndre determinades zones de major amplària com posibles zones de seguretat, per a eventuals situacions re de riscs (com podria ser un incendi), no té lògica desenvolupar vials de 12 metres en quan en moltes zanoes existeixen cases consolidades que no permiteixen aquesta amplària.
Per això es deuria fer un estudi rigurós de l’actual accés, on es contemple la realitat física del terreny i de les construccions, ja que hi ha algunes d’elles que incomprinsiblement no apareixen al nou PGOU. Això ens porta a que tal i com estableixen el principis rectors del nostre ordenament, i en particular de la legislació urbanística déu realitzar-se una equidistribució dels beneficis i de les càrregues per evitar el prejudici de forma parcial.
En un miunicipi com Almiserà, es déu realitzar un PGOU que no tinguera en contra a una part important de la població, un Pla que respectara els drets individuals de la mateixa forma que els col·lectius i que no ens portara a situacions injustes en atendre’ns a altres persones i propietats que no tener perquè dispondre de millors drets en atendre’ns a criteris desconeguts.
QUARTA:
l’estudi aportat amb el Pla és de març de 2008, on entemnem que té una manca de rigor i s’han atés criteris estadístics, no fent un estudi seriós i mesurat, del que essupondria per als afectets adequar-se a la legalitat vigent. Així, en la fulla 49, 50 i 51, el sol·licitant de l’informe, en contra d’allò manifestat en altres parts del PGOU, multiplica per 6 el cabdal que tindria que suportar l’EDAR. No hi ha cap valoració econòmica del que podria supondre tota l’obra, ni les repercusions que tindran per als propietaris.
Per tot allò que hem exposat,
SOL·LICITE:
- Que es retire l’actual PGOU d’Almiserà, ja que no s’adequa a la normativa vigent i el seu EIA, ja que no compleix amb els requisits mínims legals exigits per a la seua el·laboració. Amb la proposta actual del PGOU d’Almiserà és impossible el haber fet un esforç racional de l’organització del territori, basat en criteris de sostenibilitat, equilibri, interés general i conservació de valors naturals.
- Creiem de vital importància una correcta ordenació del municipi, per això demanem que es paralitze aquest Pla fins que existesca un bon estudi de la realitat física i poblacional, amb estudis hídrics sérios de la zona i unes propostes de creixement urbanístic viable i amb sentit comú.
Redactat el nou EIA, deuria fer-se una exposició púbblica del PGOU proposat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
